Comentaris a la aplicació de la Directiva Europea d’Emissions Industrials (DEI)

Respecte a la legalització de les activitats industrials, aquest segon trimestre del 2013 s’espera encara més complicats per algunes organitzacions. M’explico. El passat 7 de gener del 2011 va entrar en vigor la Directiva Europea 2010/75/UE (veure link) sobre les emissions industrials (prevenció i control integrats de la contaminació) que estableix la necessitat de d’obtenir un permís (autorització escrita), concedit per les autoritats competents, per explotar una instal·lació. Aquesta Directiva aplica a les activitats classificades com Annex I (les afectades principalment per la IPPC, que quedarà derogada),  activitats de combustió, activitats d’incineració i de coincineració de residus, les activitats que utilitzin dissolvents orgànics i les instal·lacions de producció de diòxid de titani; unes 5.922 activitats en tot l’Estat Espanyol i unes 1.103 a Catalunya. Les seves autoritzacions ambientals hauran de ser revisades i adequades abans del 7 de gener del 2014. Esta establert que cadascun dels estats europeus han de transposar les seves disposicions legals, reglamentaries i administratives que necessitin per donar compliment al establert amb data termini el proper 7 de gener del 2013, aplicant-les  immediatament. El govern del Estat Espanyol ha presentat a hores d’ara un avantprojecte de llei que transposa parcialment la DEI; té prevista la transposició de la resta amb un proper Reial Decret que encara no tenim. La Generalitat de Catalunya ha decidit que adaptarà la seva normativa un cop l’Estat l’hagi transposat totalment, adaptant-se a la DEI. Com a conclusió, podem dir que hem de donar compliment legal a la nostra activitat sense tenir encara la legislació Estatal i Autonómica actualitzada !!!  Aquestes activitats es veuran obligades, a curt termini  i de cara a continuar la seva activitat, a una sèrie de despeses per el seu compliment continuat afegits, en una situació econòmica complexa com la actual, i sense tenir previstos ajuts econòmics ni estatals ni europeus. Es  clar que el període per demanar els permisos i tramitar-los segons la nova directiva serà molt estret; des de la seva publicació (que encara no sabem) fins a finals d’any. El esforç per adequar les activitats a l’aplicació de les millors tècniques disponibles, a les accions de prevenció i control  de la contaminació de sols i aigües subterrànies, i les activitats d’inspecció i control  que es fixin, serà important. Estarem davant d’un altre nou incompliment per part del Estat Espanyol, d’una Directiva europea en l’àmbit de Medi ambient?.   Amb la Llei 5/2013 del 11...
read more

Implementació del REACH: la propera “fita” s’acosta

El proper 31 de maig del 2013 finalitza el termini per el registre de les substancies químiques produïdes en una quantitat superior a les 100 tones/any. Així està establert segons el pla d’implantació del reglament conegut com REACH (veure link). El reglament REACH  estableix les condicions de comercialització i d’ús de les substàncies i preparats químics (i substàncies contingudes en articles), amb l’objecte de garantir un elevat nivell de protecció de la salut humana i del medi ambient, així com la lliure circulació de substàncies dins la UE. Està sorprenent als experts l’evolució de la implantació del reglament, doncs sent ja un reglament “madur” en el seu desenvolupament (al menys per els grans productors que ja tenen la seva adequació avançada), continua sent una complexa i inintel·ligible normativa europea que produeix  alarma al productor mitjà i petit, als usuaris intermedis i als distribuïdors. Per una banda, els terminis per registrar les substancies químiques s’estan exhaurint. I això amoïna als fabricants mitjans i petits. Per un altre banda, els que es defineixen com usuaris intermedis han de tornar-se més actius al respecte;  a més del seu compromís de ús de substancies conformes a REACH, han de verificar l’ús autoritzat i implementar els escenaris d’ús segur dins la seva organització. Independentment d’això, els distribuïdors comencen a detectar la competència “il·legal”, al trobar al mercat substancies que no donen compliment a REACH, oferts a preus molt més baixos, i que poden ser “llaminers” en una situació tan difícil com la que vivim. A mida que tot i cadascun dels agents que comercialitzen i/o usen substancies químiques dins de la UE, facin i exigeixin el compliment del reglament europeu REACH (a fi i efecte, aquest reglament té establert un Règim Sancionador per incompliment que a molts els hi podria suposar un bon mal de cap) ens anirem adonant que la implantació d’aquesta Directiva europea REACH dona peu al projecte estratègic i vital per els desenvolupaments de...
read more

Recursos Energètics: el futur.

El tema pot semblar poc innovador; ja fa uns quants anys que veus  reconegudes, i sovint considerades alarmistes, ens diuen que estem en un període de canvi perquè el petroli, la font de matèries primeres i d’energia en la que es basa tot la nostra activitat humana, s’està esgotant i que hem de trobar alternatives. El cert és que el que tenim ara té com origen, directe o indirectament, el petroli extret i que tenim uns dipòsits (ja no parlem de qui té “la paella pel mànec”) que, ens diuen, cobrim les necessitats actuals uns 35 anys aprox. Pensem amb el creixement de la població, el creixement econòmic global i el impacte del creixement exponencial de les economies emergents. Les energies alternatives que s’han trobat fins ara, son limitades i estan lluny de poder cobrir al cent per cent les nostres necessitats. Amb aquesta perspectiva, alguns dels paradigmes de la nostra activitat econòmica comencen a trontollar. Els preus de les matèries primeres, el preu dels combustibles, ……..  ja no sols hem de tenir ajustats els costos de personal. Hem de fer mans i mànigues per tenir ajustats TOTS els costos. I els costos energètics són i seran cada cop més importants dins del escandall de costos de la nostra activitat. Possiblement està fora de la nostres possibilitats trobar noves fonts, però si que podem racionalitzar i gestionar millor les nostres necessitats energètiques. La millora en la gestió energètica passa a ser un aspecte estratègic crític per les nostres empreses. Sobre tot, quan aquest aspecte pot  proporcionar un avantatge competitiu fonamental. La norma UNE-EN ISO 50001:2011 “Sistemes de gestió de la energia. Requisits amb orientació per al seu us. (ISO 50001:2011)” és una eina sistematitzada  i contrastada per el desenvolupament de les estratègies i polítiques en gestió energètica d’una organització. Amb una racionalització de la demanda energètica mitjançant la millora de la seva eficiència, la racionalització de consums i el ús de fons alternatives, es pot optimitzar la gestió de la demanda reduint la dependència de l’energia exterior. El 25 d’octubre de 2012, la UE va adoptar la Directiva 2012/27/EU en l’eficiència energètica. La present Directiva estableix un marc comú de mesures per al foment de l’eficiència energètica dins de la Unió per tal d’assegurar l’assoliment de 2020 el 20% objectiu prioritari de la Unió en l’eficiència energètica i per preparar el camí per a millores ulteriors d’eficiència energètica més enllà d’aquesta data....
read more