Les Auditories Energètiques: difícil de complir

Com ja us plantejava en la notícia Recursos Energètics: el futur., la Directiva 2012/27/UE sobre Eficiència Energètica, en vigor des de desembre de 2012, exigeix ​​als estats membres de la UE que estableixin objectius indicatius nacionals d’eficiència energètica per al 2020, basats en el consum d’energia primari o final, i es disposen normes vinculants per als usuaris finals i els proveïdors d’energia.

Dels diferents requisits mínims més estrictes que queden sota responsabilitat de cadascun dels estats membres, volem comentar en aquesta nota l’obligació de les grans empreses a realitzar Auditories Energètiques periòdiques que s’han d’efectuar com a mínim cada quatre anys, amb l’excepció de les empreses que disposin de sistemes energètics i mediambientals certificats, i comunicades a l’administració. La primera Auditoria Energètica s’ha de presentar abans del 5 desembre 2015.

El sorprenent del cas és que, a data d’aquest article, només en queden dos països de la UE que encara no han traslladat l’article 8 de la esmenada Directiva i que estableix aquesta responsabilitat, que són Espanya i Grècia. Al nostre país s’esperava disposar ja de les directrius de cada a març, però la legislació s’està retardant. Així, no sabem quines característiques ha de tenir l’empresa per considerar gran empresa, que informació ha de documentar-se en l’auditoria i, el perfil i capacitació del personal autoritzat per fer-les.

Per contra a Espanya s’ha publicat, entre altres documents, el RD Llei 8/2014 estableix  en el seu article 80 com Infracció molt greu, la no realització de l’auditoria energètica en el termini legal o reglamentàriament establert i imposa sancions econòmiques entre 6M i 60M € (les més quantioses de tota la Unió Europea).

Com es pot deduir fàcilment, els “tempos” per complir tots els requisits són tècnicament impossibles, si a més, s’han de comunicar els resultats a l’administració per aquestes dates. Difícilment podrem disposar d’un equip acreditat suficient ia punt, per cobrir totes les auditories preliminars previstes. Altres formules referent a la qualificació del personal tècnic que reduirien el “temps d’arrencada” són dubtosos. I si no, només podem fer esmena dels resultats de la Certificació Energètica d’Edificis (Directiva 2010/31/UE), que ha portat a una ingent quantitat d’informació, difícilment transcrivible a l’Auditoria Energètica ara exigida.

Només les empreses amb certificació ISO50001, o ISO 14001 i / o EMAS III (+ Auditoria Energètica completa d’edificis, processos i transport) podran eximir-se de realitzar aquesta Auditoria Energètica Inicial, però moltes són les que realitzen el control exclusivament de les factures de consum; no realitzen mesures “in-situ”.

La situació per aquestes empreses es planteja complicada i de difícil solució. Només cal, doncs, avançar-se als esdeveniments preparant la informació que permeti donar respostes al que seria aquesta auditoria energètica i estar alerta a la legislació que es publiqui en els pròxims dies.


Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *